Debatcontributions 2el PAC 4 Exploració i experimentació
Maria del Carme Carretero Pons says:
Visibilitat: Públic
Hola Manuel,
m’agrada molt la teva proposta, la qual és força impactant sobretot pel que fa a la transformació de la teva cara i el teu cos al llarg de l’acció performativa i en relació al temps i als materials que utilitzes, que són encertats i funcionen molt bé. Tant el principi com el final són realment impressionants, et felicito. També és molt interessant la imatge que generes en el minut 1:36 del vídeo, terrestre però plena de deformitat i destrucció.
Per la següent prova, per exemple, canviaria de perspectiva per l’enregistrament audiovisual, d’espai/ubicació, d’il·luminació, de posició corporal, de manera de moure’t i de manera d’utilitzar els materials, que podria ser més agressiva o diferent a aquesta vegada com, per exemple, amb globus de pintura o una pistola de pintura. També provaria una altra música, ja que aquesta és molt explícita i repetitiva.
Per exemple, com seria pintar-te de vermell i amb fang estirat a terra? Com si les cames no et funcionesin. O com seria fer-ho de forma col·lectiva, apel·lant a un gran nombre de cadàvers exposats a terra.
Per donar-te una altra referència artística, pots donar un cop d’ull a l’acció i obra de La Ribot, juntament amb Juan Loriente, la peça distingida Nº45, on els dos performers es pinten de vermell. (https://www.laribot.com/work/57) Espero que t’agradi!
Trobo que has explicat molt correctament el fet que tothom pot ser candidat a morir quan es troba en una situació com una guerra, o simplement per trobar-se davant d’una persona armada.
El que més m’agrada en tot cas és que amb la teva acció busques la manera de “tacar”, fer visible l’assassí i el seu crim, ja que tot i que l’acte comès té conseqüències, l’agressor no queda marcat, per dir-ho així. Penso que quan una persona s’atorga el poder per decidir sobre la vida d’algú altre, sobretot de forma violenta, és just per a tothom, per a la víctima però també per a la societat visualitzar l’error. En molts casos és important saber que podem millorar com a societat, no només individualment. Com dius, en el moment de fer disparar l’arma, no importa a quina banda hi siguis o per a qui estiguis lluitant, es tracta d’un individu arravatant la vida d’un altre.
En conclusió, el que més destacaria de la teva performance és la visibilitat que dones a un problema que continua produint-se tot i trobar-nos en una època avançada i democràtica com és la guerra, el patiment, i el vessament gratuït de sang de persones innocents. Tanmateix, és molt interessant com intentes plasmar el paper que juga la persona que empunya l’arma i arravata una vida.
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Manuel,
m’agrada molt la teva proposta, la qual és força impactant sobretot pel que fa a la transformació de la teva cara i el teu cos al llarg de l’acció performativa i en relació al temps i als materials que utilitzes, que són encertats i funcionen molt bé. Tant el principi com el final són realment impressionants, et felicito. També és molt interessant la imatge que generes en el minut 1:36 del vídeo, terrestre però plena de deformitat i destrucció.
Per la següent prova, per exemple, canviaria de perspectiva per l’enregistrament audiovisual, d’espai/ubicació, d’il·luminació, de posició corporal, de manera de moure’t i de manera d’utilitzar els materials, que podria ser més agressiva o diferent a aquesta vegada com, per exemple, amb globus de pintura o una pistola de pintura. També provaria una altra música, ja que aquesta és molt explícita i repetitiva.
Per exemple, com seria pintar-te de vermell i amb fang estirat a terra? Com si les cames no et funcionesin. O com seria fer-ho de forma col·lectiva, apel·lant a un gran nombre de cadàvers exposats a terra.
Per donar-te una altra referència artística, pots donar un cop d’ull a l’acció i obra de La Ribot, juntament amb Juan Loriente, la peça distingida Nº45, on els dos performers es pinten de vermell. (https://www.laribot.com/work/57) Espero que t’agradi!
Salutacions,
Carme Carretero
Hola, Manuel,
Trobo que has explicat molt correctament el fet que tothom pot ser candidat a morir quan es troba en una situació com una guerra, o simplement per trobar-se davant d’una persona armada.
El que més m’agrada en tot cas és que amb la teva acció busques la manera de “tacar”, fer visible l’assassí i el seu crim, ja que tot i que l’acte comès té conseqüències, l’agressor no queda marcat, per dir-ho així. Penso que quan una persona s’atorga el poder per decidir sobre la vida d’algú altre, sobretot de forma violenta, és just per a tothom, per a la víctima però també per a la societat visualitzar l’error. En molts casos és important saber que podem millorar com a societat, no només individualment. Com dius, en el moment de fer disparar l’arma, no importa a quina banda hi siguis o per a qui estiguis lluitant, es tracta d’un individu arravatant la vida d’un altre.
En conclusió, el que més destacaria de la teva performance és la visibilitat que dones a un problema que continua produint-se tot i trobar-nos en una època avançada i democràtica com és la guerra, el patiment, i el vessament gratuït de sang de persones innocents. Tanmateix, és molt interessant com intentes plasmar el paper que juga la persona que empunya l’arma i arravata una vida.