PAC 4 Exploració i experimentació
En el context d’un conflicte bèl·lic, qualsevol persona que es trobi a l’abast d’un arma és candidata a morir. I quan un militar decideix disparar contra una persona, inclosa la població civil, sense cap tipus de distinció, inclús sense respectar la infància, aquesta queda tacada de sang de per vida. I no tan sols com a militar, sinó que qualsevol àpex d’humanitat desapareix en aquest precís instant, i la taca cobreix totalment el seu cos i la seva ànima. És llavors quan la persona passa a transformar-se en una bèstia.
Arrel de l’actual guerra d’Ucraïna i sobretot, a partir de les imatges de la massacre de civils a Butcha, he decidit realitzar aquesta performance que encara no té títol. En ella interpreto a un soldat. Pot ser qualsevol soldat actuant en nom de qualsevol bandera. Amb aquest treball tracto de representar el vessament de sang (pintura vermella) de les víctimes la qual, taca el terra (representat pel fang) dels territoris atacats i, fins i tot, cobreix el cos del propi soldat.
El so ambiental ajuda a contextualitzar la peça i representa l’entorn auditiu al que es troben exposades contínuament les persones que es veuen involucrades en una guerra.
Aquesta és una primera aproximació oberta a qualsevol tipus de proposta i modificació posterior. Pot ser interessant buscar alguna edificació en runes i portar a terme l’acció allà per simular un edifici destruït pels bombardejos. Formalment està inspirada pels treballs d’Olivier de Sagazan, a qui ja vaig introduir a la primera PAC amb la seva obra Transfiguration.
De la seva forma de treballar he extret la idea de fer servir el fang i la pintura durant les seves escenificacions. A més a més, he volgut emular la seva gestualitat i visceralitat a l’hora de transmetre el seu discurs dirigit a l’espectador.
En aquest sentit a les imatges es pot apreciar una mena de sensualitat i gaudi per part del protagonista que pot arribar a provocar un cert grau de repulsió vers el que s’està representant.
Podeu visualitzar la meva proposta inicial a l’enllaç https://drive.google.com/file/d/1gr5okkV9FfW01QZGndgeQ2XCDyPicvJ1/view?usp=sharing
Salutacions
Debat2el PAC 4 Exploració i experimentació
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Manuel,
m’agrada molt la teva proposta, la qual és força impactant sobretot pel que fa a la transformació de la teva cara i el teu cos al llarg de l’acció performativa i en relació al temps i als materials que utilitzes, que són encertats i funcionen molt bé. Tant el principi com el final són realment impressionants, et felicito. També és molt interessant la imatge que generes en el minut 1:36 del vídeo, terrestre però plena de deformitat i destrucció.
Per la següent prova, per exemple, canviaria de perspectiva per l’enregistrament audiovisual, d’espai/ubicació, d’il·luminació, de posició corporal, de manera de moure’t i de manera d’utilitzar els materials, que podria ser més agressiva o diferent a aquesta vegada com, per exemple, amb globus de pintura o una pistola de pintura. També provaria una altra música, ja que aquesta és molt explícita i repetitiva.
Per exemple, com seria pintar-te de vermell i amb fang estirat a terra? Com si les cames no et funcionesin. O com seria fer-ho de forma col·lectiva, apel·lant a un gran nombre de cadàvers exposats a terra.
Per donar-te una altra referència artística, pots donar un cop d’ull a l’acció i obra de La Ribot, juntament amb Juan Loriente, la peça distingida Nº45, on els dos performers es pinten de vermell. (https://www.laribot.com/work/57) Espero que t’agradi!
Salutacions,
Carme Carretero
Hola, Manuel,
Trobo que has explicat molt correctament el fet que tothom pot ser candidat a morir quan es troba en una situació com una guerra, o simplement per trobar-se davant d’una persona armada.
El que més m’agrada en tot cas és que amb la teva acció busques la manera de “tacar”, fer visible l’assassí i el seu crim, ja que tot i que l’acte comès té conseqüències, l’agressor no queda marcat, per dir-ho així. Penso que quan una persona s’atorga el poder per decidir sobre la vida d’algú altre, sobretot de forma violenta, és just per a tothom, per a la víctima però també per a la societat visualitzar l’error. En molts casos és important saber que podem millorar com a societat, no només individualment. Com dius, en el moment de fer disparar l’arma, no importa a quina banda hi siguis o per a qui estiguis lluitant, es tracta d’un individu arravatant la vida d’un altre.
En conclusió, el que més destacaria de la teva performance és la visibilitat que dones a un problema que continua produint-se tot i trobar-nos en una època avançada i democràtica com és la guerra, el patiment, i el vessament gratuït de sang de persones innocents. Tanmateix, és molt interessant com intentes plasmar el paper que juga la persona que empunya l’arma i arravata una vida.